Això va ser l’any 2016 i ningú no em donava una resposta concreta, més enllà de «estàs estressada» o «has de treballar menys». Avui tenim molta més informació sobre l’anomenada «síndrome del treballador cremat» i sobre tot el que comporta. I, tanmateix, la xifra de persones que la pateixen no deixa d’augmentar. A Espanya, per exemple, quatre de cada deu professionals associen problemes d’ansietat i depressió amb l’activitat laboral que desenvolupen.
No sempre és l’excés de feina el que crema. La manca d’autonomia, un esforç que ningú no reconeix, la monotonia, el desordre organitzatiu o un ambient tòxic són suficients, moltes vegades, per encendre el burnout.
Burnout: què és i senyals per identificar-lo
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) el defineix com una síndrome derivada de l’estrès crònic a la feina que no s’ha gestionat adequadament, caracteritzada per l’esgotament, una major distància mental o rebuig envers la feina i una menor sensació d’eficàcia professional. Aquesta organització l’inclou a la CIE-11 com un fenomen ocupacional, no com una malaltia o una condició mèdica.
La mateixa definició de l’OMS planteja tres dimensions que és important observar conjuntament i dins del context laboral. Una mala setmana, una temporada especialment exigent o una certa irritació davant d’una tasca concreta no són suficients, per si soles, per concloure que hi ha burnout.
El primer senyal és l’esgotament persistent. Amb això no parlem únicament de tenir son després d’una jornada llarga, sinó d’una sensació de fatiga relacionada amb la feina que es manté en el temps i comença a interferir en la manera habitual de funcionar.
El segon té a veure amb la relació psicològica amb la feina: tasques que abans eren neutres poden començar a generar rebuig, indiferència, irritabilitat o una sensació de desconnexió.
El tercer apareix en la percepció d’eficàcia: costa concentrar-se, acabar determinades tasques o sentir que la feina feta té el nivell habitual. Aquestes dimensions formen part del model establert per l’OMS i de la recerca clàssica sobre el burnout.
Espanya, al top 5 europeu d’estrès laboral
Segons l’informe OSH Pulse 2025 de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, el 40% dels treballadors a Espanya vincula directament la seva ansietat o depressió amb la feina, onze punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea.
El sistema sanitari, però, encara no categoritza l’estrès laboral com a motiu d’incapacitat. Una investigació del mitjà Crític va revelar que l’any 2020 hi va haver a Catalunya 94.000 baixes per motius de salut mental, però només en 112 ocasions es va poder acreditar que la causa estava relacionada directament amb la feina.
Als Estats Units, a l’enquesta Work in America 2024, de l’American Psychological Association, el 67% dels adults ocupats va informar que durant l’últim mes havia experimentat almenys un dels diversos efectes associats habitualment amb el burnout, com ara manca d’energia, motivació o interès, sensació d’aïllament o un menor esforç a la feina. A més, el 45% va afirmar que havia de treballar més hores a la setmana de les que voldria.
Les investigacions també han anat desplaçant el focus des de «com pot una persona gestionar millor l’estrès?» cap a una pregunta més àmplia: què està passant en la mateixa feina?
Per exemple, una anàlisi de 52 revisions sistemàtiques, que va reunir 957 estudis, va trobar evidència moderada o sòlida a favor d’algunes intervencions organitzatives, com ara els canvis en els horaris, les tasques i l’organització de la feina.
7 claus pràctiques per reconèixer-lo i actuar a temps
Un cop identificades les tres dimensions principals, podem convertir-les en una guia per observar amb més deteniment com ens estem sentint i què està desencadenant aquestes emocions.
1. Presta atenció als senyals abans d’arribar al límit
L’esgotament sostingut és un senyal que reclama que li prestem atenció. Si no ho fem, podria començar a manifestar-se en la manca de descans, en canvis importants en l’estat d’ànim o, fins i tot, en els resultats de la nostra feina. Com més aviat ho detectis, més fàcil serà posar-hi fre.
2. Tingues en compte si el patró es repeteix
Una setmana especialment dura no significa necessàriament que estiguis experimentant burnout. L’important és fixar-te en si el cansament, la distància respecte de la feina o aquesta sensació de no poder més es mantenen en el temps i no apareixen només de manera puntual.
3. Pregunta’t què està alimentant el desgast
L’excés de tasques, els horaris extensos, la manca d’autonomia, la pressió permanent, els conflictes o els límits poc clars dins del lloc de treball solen formar part del problema.
Preguntar-te què està avivant aquest esgotament t’ajuda a anar més enllà dels símptomes per arribar a l’arrel del problema i, probablement, a possibles solucions.
4. Observa quin espai ha anat ocupant la feina a la teva vida
Fixa’t en si has deixat de fer coses que abans gaudies per prioritzar la feina. Observa també si les obligacions laborals et continuen rondant pel cap fins i tot després d’haver acabat la jornada.
Mirar de prop les teves accions i els teus pensaments pot ajudar-te a dimensionar millor quant terreny han guanyat l’esgotament i la pressió laboral a la teva vida.
5. Revisa què pots ajustar des del teu àmbit
No sempre és possible modificar la càrrega laboral o les condicions del lloc de treball, però potser sí que hi ha marge per ajustar els horaris, la disponibilitat, les prioritats, les reunions o les tasques. Val la pena explorar aquest marge, encara que creguis que no és gaire ampli.
6. Parla abans que l’esgotament parli per tu
Explicar a algú de confiança el que estàs vivint pot ser de molta ajuda. I, si existeix la possibilitat, també pot ser favorable parlar amb algun membre de l’organització, ja sigui de Recursos Humans o amb el teu responsable directe, sobre la càrrega de feina, els horaris o els recursos disponibles.
I, per descomptat, parlar amb un professional de la salut mental també pot ajudar-te a entendre’t millor i a trobar estratègies per afrontar el malestar.
7. Observa el teu marge d’acció i allò que no està a les teves mans
Finalment, és important reconèixer que no tot depèn de fins a quin punt siguem capaços d’organitzar-nos, descansar o posar límits. De vegades, l’entorn laboral també necessita canviar.
Revisar prioritats, recuperar espais de descans, parlar amb persones de confiança i buscar suport quan sigui necessari pot ser un bon punt de partida, però no ho és tot.
Potser una de les coses que més m’hauria agradat saber abans és aquesta: de vegades és important replantejar-nos la relació que tenim amb la feina, amb l’èxit i amb el «deure ser». Altres vegades, simplement cal observar el context, acceptar què ens està fent mal i què no depèn de nosaltres.
No tota la responsabilitat és de l’altre; tampoc no consisteix sempre a aprendre a aguantar. És clau afinar els sentits per poder distingir-ho i buscar ajuda quan sigui necessari. Ara tu ja ho saps.
Font: Eileen Rada. (2026, 24 de setembre). Burnout: 7 claves que me hubiese gustado saber antes. Portal Psicología y Mente.